Tuesday, October 16, 2018

Mundial de futbol masculí (#Mundial18) (1/5): PRESENTACIÓ

On són les dones al #Mundial18?

 

Informe sobre l’estat de l’opinió de les dones en l’esport als mitjans de comunicació

 

Presentació


#OnSónLesDones presentem l’últim informe amb motiu del recent Mundial de futbol masculí de 2018. L’objectiu dels recomptes d’OSLD és documentar amb dades objectives la infrarepresentació de l’opinió de les dones als mitjans de comunicació. Al blog d’#OnSónLesDones publiquem diàriament els resultats dels càlculs que fem a cada campanya de recomptes, seguint els criteris que es poden consultar en aquest enllaç. Els resultats els difonem a les xarxes socials i són la base dels informes d’#OnSónLesDones, publicats al blog i enviats als mitjans de comunicació i a les persones i entitats adherides al Manifest de juliol de 2016.

Arran del Mundial de futbol masculí de 2018, a #OnSónLesDones ens hem proposat d’esbrinar quantes dones podem trobar als espais d’opinió d’esports. Vam considerar les dates del Mundial, des del 14 de juny al 15 de juliol de 2018, vam analitzar metòdicament diversos mitjans de comunicació i vam comptar quantes dones hi opinen. Els resultats, que presentem en aquest informe, són aclaparadors pel que fa a l’absència de l’opinió femenina en els esports.

Vam analitzar uns quants dels mitjans que #OnSónLesDones ja segueix habitualment (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, en paper; El Nacional, El Món, digitals; El matí de Catalunya Ràdio, El món a RAC1, ràdio) i vam afegir a l’anàlisi mitjans nous especialitzats d’esports, atesa l’especificitat d’aquest recompte i per ampliar la mostra (Mundo Deportivo, L’Esportiu i Sport, en paper; Fosbury, digital; Tot costa, de Catalunya Ràdio, i Tu diràs, de RAC1, ràdio, i El Club de la Mitjanit, d’Esport3 i Catalunya Ràdio, programa compartit a ràdio i TV).

A l’hora de llegir els resultats d’aquest informe cal tenir en compte la diferència entre els conceptes de paritat real (50% d’opinions de dones i 50% d’opinions d’homes) i paritat tècnica (cap dels dos sexes no està representat ni per sota del 40% ni per sobre del 60%). Les lleis d’igualtat d’àmbit català i d’àmbit estatal consideren que un mitjà és paritari quan compleix la paritat tècnica, i des d’#OnSónLesDones seguim aquest criteri. (Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, aprovada pel Parlament de Catalunya el 21 de juliol de 2015)

 

Valoracions generals

 

Menys d’una opinió de cada deu opinions d’esports és representada per una dona


En primer lloc, si l’opinió de les dones està habitualment infrarepresentada als mitjans, en el camp dels esports els resultats són encara pitjors. Recordem que els resultats dels informes d’#OnSónLesDones sobre l’estat de l’opinió de les dones als mitjans de comunicació de Catalunya són molt negatius, no s’assoleix la paritat tècnica. Tenim una dona opinant de cada cinc espais d’opinió. En el cas de l’opinió sobre esports, no arribem ni a una opinió de cada deu.

En segon lloc, als informes de 2017 l’opinió de dones representada a cada mitjà de comunicació canviava segons si analitzàvem diaris de paper, mitjans digitals, ràdio o televisió. Amb un 18% d’opinions de dones en diaris de paper, un 21% en diaris digitals, un 25% de dones a la ràdio privada, un 37% a la ràdio pública, un 40% a la TV pública i un 23% a la TV privada, constatàvem diferències evidents entre els tipus de mitjans i també entre mitjans públics o privats. També vèiem que hi havia determinats mitjans compromesos a voler assolir la paritat tècnica, a diferència d’altres mitjans, que no consideren les dones com a possibles opinadores. En aquest nou informe sobre l’opinió de les dones en el camp dels esports, en canvi, no hi ha gaires diferències entre els mitjans. Els resultats s’acosten al 10%, menys en el cas de la ràdio, en què pràcticament no s’arriba ni al 7%. Cal destacar el cas desequilibrat dels mitjans digitals recomptats, en què la presència és del 0% en dos dels tres mitjans analitzats; així, el 33% de Fosbury fa que la mitjana dels digitals arribi al 12%.

En tercer lloc, volem visibilitzar que el 9% de la representació final de l’informe sol correspondre a tenir o bé cap dona o només una única dona col·laboradora en tot el mitjà. Ens neguem a pensar que no hi ha prou dones periodistes i expertes en esports que puguin i vulguin opinar als mitjans, i demanem que se cedeixin més espais a les dones per enriquir i diversificar les opinions d’esports.


Mundial de futbol masculí (#Mundial18) (2/5): PREMSA EN PAPER

Vam analitzar tres diaris generalistes i tres diaris especialitzats: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, Mundo Deportivo, L’Esportiu i Sport. Són poques les diferències entre els diaris que s’interessen mínimament per incloure l’opinió de les dones en els seus mitjans i els que no hi estan interessats; se’n troben en els diaris generalistes; els diaris especialitzats són un drama absolut. Només 85 opinions de dones sobre esports, sumats els diaris generalistes i els diaris especialitzats, d’un total de 821 opinions recomptades durant el període del Mundial de futbol masculí 2018 als diaris en paper. Això suposa un 10% del total i representa que només una de cada deu persones que opina sobre esports és una dona. És evident que aquest resultat no representa la realitat i que hem d’exigir ser-hi presents en igualtat de condicions.

Pel que fa al detall dels mitjans, La Vanguardia, amb una sola col·laboradora a la setmana, suma 4 opinions de dones durant el Mundial, i 67 d’homes. Això fa una representació total del 6% i potser pretén plantejar que les dones no haurien d’opinar sobre alguns temes.

El Periódico millora una mica aquestes xifres tot i que el resultat també és ridícul. Només suma 10 opinions de dones respecte de 44 d’homes, no arriba a tenir ni una opinió de cada cinc feta per dones.

L’Ara fa pujar la mitjana amb una opinió de cada quatre feta per una dona, 33 són de dones i 97 d’homes. Tenint en compte el desert representatiu que veiem, cal felicitar-los perquè són dels pocs que, com a mínim, ho intenten. Però els queda molta feina per fer.

El Mundo Deportivo ha tingut durant aquest Mundial 24 opinions de dones i 239 d’homes! Un 9% de les opinions generades per dones.

L’Esportiu obté uns resultats similars, amb 9 opinions de dones i 84 d’homes. En aquest cas no arriba ni al 10% de representació de les dones als mitjans esportius.

L’Sport només inclou 5 opinions de dones i 205 d’homes. Un penós 2% de representació de les dones que només s’entén si la teva intenció és excloure expressament les dones de l’opinió d’esports.



Mundial de futbol masculí (#Mundial18) (3/5): PREMSA DIGITAL

Vam analitzar tres diaris digitals, dos de generalistes i un d’especialitzat: El Nacional, El Món i Fosbury. A diferència dels diaris en paper, en aquest cas hem trobat molt poca opinió d’esports i els resultats molt diferents entre ells. Amb tan poca opinió és difícil fer-se una idea de si els resultats corresponen a una representativitat real però és cert que la inexistència d’opinió femenina, en dos dels tres casos, ens sembla destacable. De les 17 opinions trobades en aquests tres mitjans digitals, només 2 són opinions de dones, dada que representa un 12%.

Fosbury té un 33% de representació de dones en els espais d’opinió del diari, 2 opinions de dones i 4 d’homes. Són les dues úniques opinions de dones que trobarem en els mitjans digitals.

El Món només té 4 opinions d’homes i El Nacional, 7, totes d’homes. Cap dona no opina d’esports en aquests mitjans. Això ens deixa una representació de les dones nul·la en aquests diaris, que ens recorda els dolentíssims resultats del 2017 d’El Nacional (s’apropava al 9%, el pitjor resultat de tots els mitjans).



Mundial de futbol masculí (#Mundial18) (4/5): RÀDIO

Ràdio (i Televisió)


Si bé fins ara, pel que fa a l’opinió en general, havíem trobat diferències entre els mitjans públics i els mitjans privats, els resultats que ara oferim, pel que fa a l’opinió en esports, no deixen lloc a fer diferències entre públic i privat. És una vergonya que en programes generalistes a la ràdio (pública i privada) no hi hagi ni una sola opinió de dones parlant d’esports, cosa que dóna lloc a una invisibilització total de les dones en l’opinió d’esports i dóna espai a la creença que les dones no poden opinar de tot igual que els homes. Els resultats són una mica diferents en el cas dels programes especialitzats però segueixen sent rídiculs. De les 207 opinions recomptades durant el Mundial masculí de futbol de 2018, només 14 corresponen a dones, i només les hem trobat a programes especialitzats. Això suposa que, en ràdio pública o privada, els resultats no arriben ni al 7% de representació.

El matí de Catalunya Ràdio no ha trobat ni una sola dona per opinar d’esports durant les setmanes que ha durat el Mundial de futbol masculí 2018; en canvi, sí que ha trobat 12 homes. 0% és la representació total de les dones al programa.

El món a RAC1 no millora pas els resultats de la ràdio pública catalana. 0 dones i 14 homes han opinat sobre esports. Un 0% del total i una vergonya absoluta en ple segle XXI.

Al programa Tot costa, de Catalunya Ràdio, un esquifit 13%: 41 homes que han opinat d’esports però només 6 dones.

En canvi, al Tu diràs, de RAC1, ni això: un gairebé invisible 4%, perquè tenim 94 homes opinant d’esports i només 4 dones.

A El Club de la Mitjanit, de Catalunya Ràdio, seguim amb la vergonyosa mitjana del 10%, amb 4 dones opinant i 36 homes fent-ho. El Club de la Mitjanit es va emetre simultàniament a la ràdio (Catalunya Ràdio) i a la TV (Esport3) els primers quinze dies del Mundial (del 14 al 30 de juny); els quinze dies restants del Mundial es va emetre només a Catalunya Ràdio (fins al 15 de juliol).



Mundial de futbol masculí (#Mundial18) (5/5): CONCLUSIONS

Aquests resultats són un desastre. En aquesta ocasió no es pot salvar ni un sol mitjà, ni un sol programa. Els resultats són lluny fins i tot de la paritat tècnica, i no cal ni parlar de la paritat real. Els resultats totals no arriben al 9% de dones opinant sobre esports, ja que només vam trobar 101 dones opinant d’esports d’entre les 1.146 opinions que hem valorat durant el Mundial masculí de futbol de 2018.

És evident que en els esports ni els mitjans públics ni els mitjans privats no se senten interpel·lats a l’hora de complir amb la llei que estableix la paritat entre dones i homes. Com ja hem explicat altres vegades, els mitjans públics tenen el mandat legal de vetllar per una representació paritària d’homes i dones en tots els àmbits. En el cas dels mitjans privats, els continguts i la composició dels seus espais d’opinió depenen exclusivament de la propietat i dels seus òrgans directius, així com dels equips dels programes; però si aquests mateixos mitjans estan subvencionats per una institució pública, ja sigui per via de la publicitat o per via de la subvenció directa, cal complir la llei de la paritat per rebre els diners, que són de tots i totes.

Tots aquests mitjans vulneren la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que va aprovar el Parlament de Catalunya el 21 de juliol de 2015. Cal recordar a l’administració pública catalana que no ha deixat ni de publicar-hi abundant publicitat institucional, ni de concedir-los ajuts en concepte de suport a la premsa en català, ni de contractar-hi subscripcions, que representen milers d’euros. Això afecta tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, entre altres administracions públiques.

Com a ciutadanes d’aquest país, demanem a aquestes administracions que facin servir els mecanismes legals i econòmics de què disposen: ni un euro més als mitjans que discriminen l’opinió de les dones.

L’administració té eines per fer que es compleixi la llei i no podem entendre per què no les utilitza. Si la llei només és una acció de cara a l’aparador, no calia fer-la. La llei és necessària per corregir el biaix masclista de la societat, per visibilitzar la capacitat de les dones d’analitzar, pensar i reflexionar el seu passat, present i futur dintre d’aquesta societat, en igualtat de condicions que els homes. La representació als mitjans de comunicació és essencial en les polítiques que treballen per aconseguir aquesta igualtat. Tenint la llei creada i aprovada, només necessitem una administració valenta que, en positiu, doni suport als mitjans públics i privats que treballin per la paritat, suport que ha de negar a qui ignori aquesta paritat.





Tuesday, July 17, 2018

El matí de Catalunya Radio, dilluns 16 de juliol de 2018



1 de 3 #NoAnemBé #Miracle?



Tertúlia amb Gemma Herrero, Jordi Costa i Marcos López

El món a RAC1, dilluns 16 de juliol de 2018


0 de 4 #AnemFatal #MundialFatal
Hem acabat igual que hem començat: FATAL #vergonya
Resum del Mundial al Món a Rac1: cap dona a les tertúlies.


Tertúlia amb Miguel Rico, Joan Collet, Edu de Batlle i Santi Segurola.

Monday, July 16, 2018

Sunday, July 15, 2018

El Nacional, diumenge 15 de juliol de 2018


A les seccions "Barça/Estadis" i "Mundial de Rússia 2018" de l'edició d'avui d'ElNacional.cat no hi ha cap article d'opinió.

Tu diràs, Rac1, diumenge 15 de juliol de 2018


0 de 3. Donem per finalitzat el #Mundial i el tanquem amb aquesta bonica foto, on no hi ha cap dona, ni se l'espera.



Sergi Hernández
Lluís Canut
Gabri (?)

Presenta Roger Saperas