Ràdio (i Televisió)
Si bé fins ara, pel que fa a l’opinió en general, havíem trobat diferències entre els mitjans públics i els mitjans privats, els resultats que ara oferim, pel que fa a l’opinió en esports, no deixen lloc a fer diferències entre públic i privat. És una vergonya que en programes generalistes a la ràdio (pública i privada) no hi hagi ni una sola opinió de dones parlant d’esports, cosa que dóna lloc a una invisibilització total de les dones en l’opinió d’esports i dóna espai a la creença que les dones no poden opinar de tot igual que els homes. Els resultats són una mica diferents en el cas dels programes especialitzats però segueixen sent rídiculs. De les 207 opinions recomptades durant el Mundial masculí de futbol de 2018, només 14 corresponen a dones, i només les hem trobat a programes especialitzats. Això suposa que, en ràdio pública o privada, els resultats no arriben ni al 7% de representació.
El matí de Catalunya Ràdio no ha trobat ni una sola dona per opinar d’esports durant les setmanes que ha durat el Mundial de futbol masculí 2018; en canvi, sí que ha trobat 12 homes. 0% és la representació total de les dones al programa.
El món a RAC1 no millora pas els resultats de la ràdio pública catalana. 0 dones i 14 homes han opinat sobre esports. Un 0% del total i una vergonya absoluta en ple segle XXI.
Al programa Tot costa, de Catalunya Ràdio, un esquifit 13%: 41 homes que han opinat d’esports però només 6 dones.
En canvi, al Tu diràs, de RAC1, ni això: un gairebé invisible 4%, perquè tenim 94 homes opinant d’esports i només 4 dones.
A El Club de la Mitjanit, de Catalunya Ràdio, seguim amb la vergonyosa mitjana del 10%, amb 4 dones opinant i 36 homes fent-ho. El Club de la Mitjanit es va emetre simultàniament a la ràdio (Catalunya Ràdio) i a la TV (Esport3) els primers quinze dies del Mundial (del 14 al 30 de juny); els quinze dies restants del Mundial es va emetre només a Catalunya Ràdio (fins al 15 de juliol).
No comments:
Post a Comment