RECOMPTE FINAL DE CURS:
SUSPENS (GAIREBÉ) GENERAL
Aquests mesos de maig i juny, les dones, que són la meitat de la població catalana, han continuat ocupant una part ridículament petita dels espais d’opinió dels mitjans catalans.
Aquest és el resultat que obtenim si sumem els articles d’opinió publicats als diaris en paper i als digitals més llegits, i les intervencions a les tertúlies radiofòniques i televisives de més audiència: els 21 espais d’opinió que #OnSónLesDones recompta cada dia. Del total de 3.696 articles d’opinió publicats i intervencions en tertúlies d’actualitat en ràdio i televisió durant el mes de maig, només 937 van ser firmats o expressats per dones: el 25%. El mes de juny el percentatge de dones opinant en aquests mateixos espais va ser del 26%; en xifres absolutes, 902 de 3.494.
Per grups de mitjans —separant diaris en paper, diaris digitals, tertúlies de ràdio i tertúlies de televisió— els percentatges mostren variacions significatives. La premsa escrita —en paper o digital— dedica menys d’una quarta part dels seus espais d’opinió als articles firmats per dones, mentre que a les tertúlies de ràdios i televisions les dones tenen al voltant d’un terç de representació.
Aquesta variació sembla tenir una relació directa amb la titularitat dels mitjans: tots els diaris en paper i digitals són de propietat privada, aparentment molt més reticent a representar l’opinió de les dones que no pas els mitjans de titularitat pública. Tanmateix, les dades de participació de dones opinadores són del tot insuficients en gairebé tots els mitjans i constitueixen una clara vulneració de la llei. Des de 2015, la Llei catalana d’igualtat efectiva entre dones i homes (Llei 17/2015) obliga a tots els mitjans, públics i privats, a representar amb equitat l’opinió de les dones.
En premsa escrita, durant el mes de maig només un 22% dels articles d’opinió als quatre diaris més llegits i un 23% dels articles d’opinió als sis digitals amb més audiència van ser firmats per dones. A la ràdio catalana, pública i privada, només un 36% dels participants a les cinc tertúlies radiofòniques de més audiència van ser dones. I a la televisió, només un 32% de les persones participants a les sis tertúlies més seguides van ser dones.
Els percentatges del mes de juny són molt similars: les dones han firmat només un 23% dels articles d’opinió publicats en diaris en paper i un 25% de les opinions en mitjans digitals, mentre que a les principals tertúlies de ràdio i televisió les opinadores dones només han estat un terç del total de participants, el 33%.
El recompte d’#OnSónLesDones posa clarament de manifest la diferència entre mitjans públics i privats. Tot i que la ràdio i la televisió públiques encara han d’avançar molt en el camí de la paritat, la distància amb els mitjans privats és evident. Mentre la ràdio i la televisió públiques freguen ja la paritat —si més no el 40% que es considera com a tal— la immensa majoria dels privats —diaris en paper, mitjans digitals, ràdios i televisions— arriben com a molt a un quart de participació de dones.
L’objectiu dels recomptes d’#OnSónLesDones, ja amb un any de trajectòria, no és tan sols documentar aquesta discriminació, sinó també denunciar el fet que no està sent sancionada per qui ha de fer complir la llei. Ben al contrari, la majoria dels mitjans que la vulneren continuen sent premiats amb subvencions, publicitat institucional i ajuts diversos de l’administració.
No comments:
Post a Comment