Wednesday, April 4, 2018

8 de març (#OSLD8M) (1/5): INTRODUCCIÓ

8 de març, objectiu assolit


Tenim bones notícies. Les xifres de l’últim recompte d’#OnSónLesDones donen com a resultat del dia 8 de març una presència paritària de les dones a pràcticament tots els mitjans catalans, tret d’algunes excepcions residuals.

Als quatre diaris en paper de més abast, els percentatges d’opinadores són: del 60%, a El Punt Avui; del 52%, a El Periódico de Catalunya; del 46%, al diari Ara, i a La Vanguardia –una de les escasses excepcions no paritàries– del 25%.

Entre els diaris digitals, El Nacional ha arribat ja al 82% d’opinadores; El Món, al 50%; el Nació Digital intenta superar el 25%, i Vilaweb té un moment de distracció, amb un 0%, probablement perquè les seves opinadores han anat a la manifestació de la #vagafeminista en bloc.

A les ràdios privades, la tertúlia d’El Món a RAC1 ja és en un 60% de participació de dones, i el No ho sé, també de RAC1, se situa en un pràcticament intolerable 100% d’opinadores. A la ràdio pública, El matí de Catalunya Ràdio i el Catalunya migdia fan vaga per reivindicar els drets de les dones.

La televisió privada esclata també d’opinadores: un 100% a la tertúlia de 8 al dia i un 60% a L’Illa de Robinson, mentre que a la televisió pública, el magazín de la tarda, Tot es mou, fa la #vagafeminista en ple i no emet el programa, i el Més 324 situa un 80% de dones al debat.

La visibilització de l’opinió de les dones als mitjans ja és una realitat, que acompanya una massiva presència de les informacions sobre la situació de les dones al món en tots els àmbits i en l’obra de les artistes, pensadores i creadores.


************************************

#OnSónLesDones ha comptat, un cop més, la presència de les dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans. Hem comptat les dones que firmen articles d’opinió en diaris de paper i en digitals, i també les que participen a les tertúlies de ràdio i televisió de més audiència.

Els resultats que acabem de donar corresponen únicament i exclusivament al dia 8 de març de 2018, Dia Internacional de les Dones.

Per estar-ne segures, hem seguit recomptant i, a banda del dia 8, hem comptat durant tota la primera quinzena de març. I hem recuperat els resultats del recompte anual que vam fer entre el juliol de 2016 i el juny de 2017. I els resultats dels diferents recomptes parcials que hem anat fent des d’aleshores.

Si sortim del dia únic 8 de març, els resultats són molt diferents. Pràcticament el món a l’inrevés. Un dia a l’any, paritat...

... la resta de l’any continuem en la misèria.


8 de març (#OSLD8M) (2/5): PREMSA EN PAPER

Diaris en paper: entre el “regal” i el “detallet”


La Vanguardia

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 18%
Dia 8: 4 dones, 12 homes, total 16: 25%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 18%

El Periódico de Catalunya

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 27%
Dia 8: 11 dones, 10 homes, total 21: 52%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 21%

Ara

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 22%
Dia 8: 6 dones, 7 homes, total 13: 46%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 22%

El Punt Avui

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 27%
Dia 8: 9 dones, 6 homes, total 15: 60%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 21%



Tots quatre diaris en paper recomptats durant la primera quinzena de març van celebrar a la seva manera el Dia Internacional de les Dones. Òbviament, els textos informatius dedicats a la situació de les dones en els diferents àmbits i a la mateixa celebració del 8 de març, que aquest any ha estat especialment destacada a tot el món, van ocupar moltes pàgines. Moltes més pàgines del que és habitual.

També va haver-hi més opinions escrites per dones, com era previsible: tant el mateix dia 8 de març, moment de màxima presència d’opinadores als diaris, com en la setmana immediatament anterior i en la posterior. Aquest recompte ho confirma i quantifica, i aporta dades comparatives d’aquest augment respecte als percentatges d’opinadores habituals en cada mitjà. A fi de comparar-ho amb els percentatges de dates no assenyalades, hem comptat la presència de dones als espais d’opinió d’aquests rotatius en la setmana anterior i en la posterior al 8 de març. I, per tal de completar la comparació, emprem les dades obtingudes en el recompte anual realitzat per #OnSónLesDones entre el juliol de 2016 i el juny de 2017.

D’entrada, observem que cap dels quatre diaris en paper recomptats durant el període no va optar per una solució “radical” aquest 8 de març: cap no va reflectir en els seus espais d’opinió la vaga convocada, és a dir, no publicant CAP article firmat per una dona, ni tampoc cap mitjà no va optar per la solució contrària: reservar a les dones TOTS els espais d’opinió.

Tots els diaris van decidir, també aquest any, la solució tradicional: publicar més articles d’opinió firmats per dones, i sobre temàtiques relacionades amb la situació de les dones. Com un “regal” ofert a les dones en aquesta data assenyalada, la participació d’opinadores va ser més alta del que cadascun dels mitjans considera “normal”, donant per fet que el 8 de març tant els mateixos diaris com els seus lectors i lectores estan més interessats pel que diuen les dones que qualsevol altre dia. Sobretot si aquestes opinions se centren, concretament, en temes relacionats amb les dones. De manera implícita, tots aquests mitjans –i la majoria dels altres, amb alguna excepció– admeten així que durant la resta de dies de l’any l’opinió de les dones –i, en conjunt, tot allò relacionat amb les dones– els interessa molt menys i, per tant, no cal dedicar-hi “tanta” atenció. L’atenció que és de justícia, diríem nosaltres.

Tenint en compte la conducta dels diaris durant la resta de l’any, doncs, queda clar de forma sagnant que l’augment d’opinions de dones el 8 de març és una graciosa concessió a la meitat de la població, un “regal” ofert en el seu dia que –com els obsequis d’aniversari– no es tornarà a merèixer fins l’any següent. Perquè, probablement, en realitat, qui el fa només vol quedar bé. No cal recordar que, de dones, al món n’hi ha sempre, cada dia de l’any, i probablement cada dia de l’any tenim opinions dignes de ser publicades. Tan dignes, almenys, com les dels homes, que semblen celebrar el seu dia 364 dies l’any (o 365, els anys de traspàs).

A dos dels diaris recomptats, el “regal” a les dones en el seu dia va ser tan important que, insòlitament, fins i tot hi va haver més opinadores que opinadors! Però no ens fem il·lusions poc fonamentades: les dades de les setmanes anterior i posterior al 8 de març demostren que, efectivament, una flor no fa estiu.

El Punt Avui va ser el diari que més dones va convidar el 8 de març a opinar a les seves pàgines: un 60% del total dels articles d’opinió publicats anaven firmats per dones. És una dada infreqüent que es desploma si tenim en compte que en el conjunt de la primera quinzena de març, descomptant-hi el dia 8, el percentatge baixa a un 27% d’opinadores. Recordem que en el recompte anual que va fer #OnSónLesDones entre el juliol de 2016 i el juny de 2017, El Punt Avui va fer un percentatge del 21% d’opinadores. Considerant que en els dies immediatament anteriors i posteriors al 8 de març els mitjans solen mostrar una mica més d’interès i considerant l’èxit de la #vagafeminista i les mobilitzacions massives que la van acompanyar, aquest increment de 6 punts respecte a la mitjana de 2016-2017 no és precisament una dada per tirar coets.

Això mateix succeeix amb El Periódico, on el 8 de març un 52% de l’opinió publicada era escrita per dones. Un percentatge també molt alt –sense exagerar: està igualment dins la paritat tècnica– però que queda en evidència quan observem que recomptant les opinions publicades durant la primera quinzena del mes, sense el 8 de març, torna a baixar fins al 27%. En el recompte anual #OnSónLesDones de juliol de 2016 a juny de 2017 El Periódico també va fer un percentatge del 21% d’opinadores.

Al diari Ara, no tan generós, el “regal” a les dones és més modest, si bé els articles d’opinió firmats per dones –en quantitat tècnicament paritària– no van arribar el dia 8 a la meitat dels publicats: un 46%. El percentatge d’opinadores de la primera quinzena de març, traient el dia 8, encara és més tràgic: un 22%. Això, tenint en compte els preparatius de la diada, ja molt noticiables en els dies anteriors, i el rebombori dels dies posteriors. En el recompte anual 2016-2017 d’#OnSónLesDones el diari Ara va fer un percentatge del 22% d’opinadores... exactament el mateix que el que ha fet en les setmanes abans i després del 8 de març. Penós.

Cal remarcar, però, que l’Ara va deixar en blanc el dia 9 de març els espais corresponents als articles que haurien escrit les seves treballadores si no haguessin estat de vaga el dia 8, incloent-ne la directora.

La Vanguardia, diari sempre fidel a ell mateix, no va voler enganyar ningú, i més que “regal”, en va tenir prou oferint un “detallet” a les lectores en el Dia Internacional de les Dones: aquell dia la participació de les dones als seus espais d’opinió va quedar en un 25%, uns punts més del que li és habitual però a una distància sideral de la paritat. Parlem del mateix 8 de març! Perquè si observem el que va passar durant la primera quinzena de març, exceptuant el dia 8, veurem que a La Vanguardia el percentatge de dones opinadores va ser del 18%. Exactament la mateixa dada que reflectia el recompte anual 2016-2017 d’#OnSónLesDones. El “detallet” del 8 de març, doncs, més que un “regal” va ser una burla.

Tal com mostra aquest recompte, el dia 8 de març tres dels quatre diaris catalans en paper amb més lectors/-ores (El Punt Avui, El Periódico, Ara) van duplicar el nombre d’articles escrits per dones a les seves pàgines, però no van superar el límit de l’anomenada paritat tècnica (60%), i això comparant-ho amb la quinzena que envolta la diada de la dona, en què el nombre d’opinadores ja és més alt que de costum. No tenim notícia que aquell dia caiguessin les vendes de cap dels rotatius esmentats. Pel que fa al quart diari, La Vanguardia, és com a mínim pintoresc que el seu tribut a la correcció política –augmentar el percentatge d’opinió femenina el dia de les dones– consistís en un tragicòmic 25%. Faria riure si no fos per la gran quantitat de recursos públics amb què les administracions públiques premien cada any l’empresa editora.


8 de març (#OSLD8M) (3/5): PREMSA DIGITAL

Diaris digitals: les pantalles continuen donant (gairebé tota) la veu als homes


Vilaweb

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 24%
Dia 8: 0 dones, 3 homes, total 3: 0%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 20%

Nació Digital

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 29%
Dia 8: 1 dona, 3 homes, total 4: 25%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 31%

El Món

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 23%
Dia 8: 1 dona, 1 home, total 2: 50%
Percentatge de dones del març de 2016 al juny de 2017: 22%

El Nacional

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 19%
Dia 8: 9 dones, 2 homes, total 11: 82%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 10%

Catalunya Plural

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 61%
Dia 8: 0 dones, 0 homes, total 0
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 48%



Entre els diaris digitals recomptats per #OnSónLesDones els resultats han estat molt variats, com ja havia succeït en recomptes anteriors. Tanmateix, amb l’excepció de Catalunya Plural, que ha demostrat en diversos recomptes d’#OnSónLesDones la seva voluntat paritària, cap dels digitals no ha arribat al terç d’opinadores durant la primera quinzena de març, si n’exceptuem el dia 8. Per desgràcia, sembla que tampoc les flors digitals no fan estiu.

El dia 8 de març, dos d’aquests mitjans (el Catalunya Plural i Vilaweb) van decidir no publicar cap article d’opinió firmat per una dona. Però aquí s’acaben les coincidències entre tots dos mitjans. El Catalunya Plural, el més paritari al llarg dels recomptes fets fins ara, amb un 48% en el recompte anual, va tenir un percentatge del 61% d’opinadores durant la primera quinzena de març. En aquest període, el seu percentatge d’opinadores és superior al que va registrar en el recompte anual 2016-2017, i ho és de forma sensible: ha augmentat del 48% al 61%.

Vilaweb, un dels mitjans menys paritaris, no va publicar cap article firmat per una dona el dia 8 de març, però sí tres articles firmats per homes. Ignorem si les seves opinadores van fer vaga aquell dia, però, en qualsevol cas, en el conjunt de la primera quinzena de març el percentatge de dones opinant a Vilaweb va ser del 24%. Recordem que en el recompte anual #OnSónLesDones 2016-2017 Vilaweb va fer un percentatge del 20% d’opinadores.

Nació Digital va publicar el 8 de març tres opinions firmades per homes i una firmada per una dona, és a dir, un 25% del total. El seu percentatge d’opinadores durant aquesta primera quinzena de març, exceptuant el dia 8, va ser paradoxalment més alt: un 29%. Una dada preocupant, ja que és lleugerament inferior al 31% d’opinadores que va registrar de mitjana en el recompte anual 2016-2017. Tampoc en aquest cas la baixa participació de dones als seus espais d’opinió el dia 8 no es pot atribuir a una alta participació en els dies anteriors i posteriors, o durant la resta de l’any.

El Món va ser escrupolosament paritari el Dia Internacional de les Dones, amb un article firmat per una dona i un article firmat per un home. Però la bona intenció d’aquest 50% tan correcte del 8 de març queda qüestionada pel 23% d’opinadores del conjunt de la quinzena sense incloure el dia 8 (amb prou feines un punt superior al percentatge conjunt de març, abril, maig i juny de 2017 –només en vam recomptar aquest període– que va ser del 22%).

El Nacional, finalment, el menys paritari en tots els recomptes fets fins ara per #OnSónLesDones, el 8 de març va tirar la casa per la finestra i, amb 9 dones i només 2 homes firmant opinions, va fer un percentatge del 82% d’opinadores. Inversament proporcional, en la seva generositat, al 19% de dones firmant articles d’opinió que va tenir durant la primera quinzena de març. Si una flor no fa estiu, com dèiem amb relació a altres mitjans, en el cas d’El Nacional el símil seria més aviat amb una ponsètia, que floreix enmig de l’hivern. I encara gràcies, perquè en el recompte anual 2016-2017 El Nacional havia fet un percentatge d’opinadores del 10%.


8 de març (#OSLD8M) (4/5): RÀDIO

La ràdio, tímid avenç cap a la paritat


El matí de Catalunya Ràdio

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 40%
Dia 8: VAGA
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 40%

Catalunya migdia, Catalunya Ràdio

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 42%
Dia 8: VAGA
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 34%

Catalunya vespre, Catalunya Ràdio

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 41%
Dia 8: 0 dones, 3 homes, total 0%
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 36%

El món a RAC1

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 28%
Dia 8: 3 dones, 2 homes, total 5: 60%
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 25%

Via lliure, RAC1

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 35%
*el 8M no hi havia programa, al ser un programa d’emissió de cap de setmana
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 29%

No ho sé, RAC1

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 36%
Dia 8: 4 dones, 0 homes, total 100%
No recomptat anteriorment



El dia 8 de març dos dels tres programes recomptats a la ràdio pública, Catalunya Ràdio (El matí de Catalunya Ràdio i Catalunya migdia), van seguir la #vagafeminista i no van fer tertúlies, mentre que el Catalunya vespre va comptar amb 3 tertulians homes i cap dona.

A la ràdio privada, RAC1, el programa El món a RAC1 va viure una situació insòlita, tenint en compte els seus antecedents: el 60% de les persones participants a la tertúlia van ser dones. El vespertí No ho sé va convidar exclusivament dones a la seva tertúlia, i va fer un 100% de participació femenina. El Via lliure, finalment, només s’emet els caps de setmana i, per tant, no va sortir en antena.

Els dos programes més escoltats de la ràdio catalana, El món a RAC1 i El matí de Catalunya Ràdio, van celebrar el 8 de març amb excepcions importants respecte al seu funcionament habitual: el primer va superar la paritat amb un 60% de dones, i el segon va seguir la vaga. Dues dades interessants, que els respectius percentatges de la quinzena posen en context. Pel que fa a El matí de Catalunya Ràdio, el programa més paritari dels recomptats en aquest mitjà, el seu percentatge de tertulianes de la primera quinzena de març, un 40%, és el mateix que el que ja va registrar en el recompte anual. Paritat tècnica ajustada però real durant tots els dies de l’any, que si bé sembla baixa els dies pròxims al 8 de març, reflecteix una atenció sostinguda a l’opinió de les dones, encara que millorable. Pel que fa a El món a RAC1, el 60% d’opinadores del dia 8 queda qüestionat pel 28% de dones a les tertúlies de la resta de la quinzena, molt similar al 25% que va obtenir en el recompte anual d’#OnSónLesDones. Flor d’un dia també, doncs, de moment sense continuïtat.

Més significatiu sembla el 42% de dones a les tertúlies del Catalunya migdia durant la primera quinzena de març, superior en vuit punts al 34% que havia obtingut en el recompte anual. També aquest programa va fer vaga el dia 8 de març, a diferència del Catalunya vespre, que just aquell dia es va emetre amb 3 opinadors homes a la taula i cap opinadora dona. Al llarg de la primera quinzena de març va fer un percentatge de 41% d’opinadores, lleugerament superior al 36% que vam registrar en el recompte anual de 2016-2017.

Tornant a RAC1, el dia 8 (dijous) no es va emetre el Via lliure, que surt en antena dissabtes i diumenges, però durant la primera quinzena de març va tenir un 35% de dones a les seves tertúlies, sis punts per sobre de la seva mitjana en el recompte anual, que va ser del 29%.

I, finalment, el No ho sé, també de RAC1, un programa que recomptem per primera vegada i que al llarg de la primera quinzena de març ha tingut un 36% de dones opinadores, el dia 8 de març va fer un 100% de dones a la tertúlia: 4 sobre 4.

Tot i que, en general, els espais radiofònics recomptats reflecteixen millor la composició social que no els mitjans escrits, també en aquest recompte parcial s’aprecia una diferència entre públics i privats. Les treballadores de la ràdio pública van poder seguir la vaga –no les del Catalunya vespre, però– i els seus espais d’opinió van entrar, si més no durant la quinzena que envolta el 8 de març, dins de la considerada paritat tècnica, per sobre del 40% de dones. A l’emissora privada, en un entorn laboral diferent, els programes van augmentar de manera notable la participació de les dones el dia 8 –molt notable en el cas d’El món– però durant la quinzena l’augment va ser molt petit. És destacable, però, el fet que, pertanyent a la mateixa empresa, els equips de RAC1 van ser molt més sensibles si més no a la correcció política que no pas la direcció de La Vanguardia, impermeable a la realitat social.


8 de març (#OSLD8M) (5/5): TELEVISIÓ

Televisió: TV3 perd pistonada


Els matins

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 31%
Dia 8: 1 dona, 2 homes, total 3: 33%
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 40%

Tot es mou

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 42%
Dia 8: no es va emetre o vaga
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 30% (aquest % correspon al programa Divendres, que s’emetia a la mateixa franja horària i de format molt semblant)

Més 324

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 39%
Dia 8: 4 dones, 1 home, total 5: 80%
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 44%

8 al dia, 8TV

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 33%
Dia 8: 6 dones, 0 homes, total 6: 100%
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 24%

L’illa de Robinson, El Punt Avui TV

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 33%
Dia 8: 5 dones, 0 homes, total 5: 100%
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 24%

El Debat de La1

Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 17% (una sola emissió)
Dia 8: no es va emetre
Percentatge dones juliol 2016/juny 2017: 23%



Dels programes televisius recomptats, només un, Tot es mou, de TV3, es va adherir completament a la #vagafeminista, renunciant a l’emissió diària el dia 8 de març. Tampoc –n’ignorem el motiu– es va emetre El Debat de La1, de TVE, de periodicitat setmanal. De forma sorprenent, Els matins de TV3, programa que en recomptes anteriors havia ofert resultats paritaris, va tenir el dia 8 de març un percentatge de només el 33% d’opinadores, amb una dona i dos homes a la taula. Al Més 324, també de TV3, la taula de debat era ocupada per quatre dones i un home (80% de dones).

Les dades de la primera quinzena, sense incloure el dia 8 de març, posen també en context aquests resultats. Pel que fa a Els matins, un trist percentatge del 31% de tertulianes exposa la davallada d’aquest programa matinal, que havia assolit amb fermesa un 40% d’opinió femenina en el recompte anual 2016-2017 d’#OnSónLesDones. El seu 33% del dia 8 de març, doncs, és coherent amb la trajectòria del programa, que sembla allunyar-se de la paritat.

També sembla allunyar-se’n, almenys durant aquesta quinzena de març, el debat Més 324, al canal 324 de la televisió pública, que havia estat el més paritari de la televisió catalana, amb un 44% en el recompte anual, i que en aquest últim recompte parcial ha baixat la participació de dones al 39%.

En canvi, Tot es mou, programa nou però similar en continguts a Divendres, també de TV3 i que s’emetia durant el període corresponent al recompte anual, va obtenir durant la primera quinzena de març un percentatge d’opinadores del 42%, molt superior al 30% que aconseguia Divendres. Almenys durant aquesta quinzena, doncs, Tot es mou ha estat paritari.

Pel que fa als dos programes de la televisió privada que recomptem, el 100% de tertulianes que va tenir 8 al dia el dia 8 de març queda força qüestionat pel percentatge de la quinzena, un 33%. Tot i això, aquest 33% és força superior al 24% que va obtenir el mateix programa en el recompte anual 2016-2017. També el 100% de tertulianes de L’Illa de Robinson el dia 8 de març deixa en evidència el 33% de la quinzena, tot i que és igualment superior al 24% obtingut en el recompte anual.

L’augment apreciable –però que encara cal millorar molt– dels percentatges de les televisions privades aquesta quinzena i les dades de Tot es mou, a TV3, són les bones notícies en el camp televisiu. Tanmateix, la davallada important dels percentatges d’opinadores d’Els matins i de Més 324 és decebedora, en tant que semblaven programes en què la paritat estava consolidada. Seria molt mala notícia que la televisió pública abaixés la guàrdia, i exigim als seus responsables que hi posin solució. Cap mitjà no pot ignorar la realitat que l’envolta, ni infrarrepresentar l’opinió de la meitat de la població, però quan són els mitjans públics els que ho fan cal fer una crida molt seriosa a la seva direcció perquè corregeixi immediatament aquesta situació.