Sunday, April 28, 2019

8 de març de 2019 (#OSLD8M) (1/5): INTRODUCCIÓ

#OnSónLesDones: 8 de març de 2019

Resultats ja massa previsibles (o gairebé)



A l’hora de llegir aquesta anàlisi, cal tenir ben en compte que els tres últims recomptes es refereixen únicament a períodes molt breus, on hem inclòs la dada corresponent al 8 de març. Tot i això, els resultats suggereixen un lleuger retrocés global en les dades de participació de les dones als espais d’opinió dels mitjans escrits i programes audiovisuals catalans de més difusió.

En aquest últim recompte (quinzena completa de l’1 al 14 de març de 2019) cap dels grups de mitjans (premsa escrita, mitjans digitals, programes de ràdio i programes de TV) no aconsegueix la paritat tècnica (entre un 40% i un 60%).

Cal considerar, dins el panorama pessimista que obre aquest recompte, uns quants fets destacables:
  • Els mitjans i programes paritaris continuen sent l’excepció. Parlem de sis d’un total de vint-i-un. Com hem dit, cap dels grups de mitjans (diaris en paper, mitjans digitals, programes de ràdio i programes de televisió) no entra dins l’anomenada paritat tècnica. Sí que tenen paritat tècnica un digital, dos programes de la televisió pública, dos programes de la ràdio pública i un programa de la ràdio privada, però aquestes dades queden molt lluny del que seria esperable. Amb l’excepció dels diaris en paper, que en conjunt pugen un punt, però sense superar el 25%, tota la resta baixen tres o quatre punts en relació amb l’últim recompte. I cap no anava tan sobrat per permetre’s retrocessos, hi afegiríem. Ha baixat la pressió social? Ha augmentat la desídia de les direccions, o de les empreses editores? Caldria un estudi més profund per arribar a conclusions però les dades no menteixen (les trobareu documentades al blog d’#OnSónLesDones amb les llistes d’opinadores i opinadors de cada mitjà).


  • Tant els mitjans de premsa escrita com els digitals continuen estancats en percentatges entre el 25% i el 30%, una dada que els hauria de fer caure la cara de vergonya.
Entre els diaris de paper, El Periódico és el que ha pujat més al llarg dels recomptes i el que assoleix el percentatge més alt… però tan sols amb un 30% d’opinadores, menys d’un terç del total! L’Ara (29%) i El Punt Avui (24%), tot i que també han pujat respecte de recomptes anteriors, queden encara més avall. I La Vanguardia, sense increment i amb un vergonyós 19%, torna a quedar a la cua.

Pel que fa als digitals, més desgràcies: dos queden fins i tot per sota de La Vanguardia: Vilaweb (17%) i El Nacional (16%). Vilaweb, amb un percentatge més baix que en qualsevol recompte anterior; El Nacional, una mica més alt que en recomptes anteriors, però tots dos amb unes dades tan baixes que fan vergonya aliena. El Món (24%) continua amb un percentatge pràcticament estancat des de la seva aparició. Tampoc no avança Nació Digital (27%), en què les opinadores s’apropen més a la quarta part del total que no pas al terç que gairebé havien assolit en recomptes anteriors. Només Catalunya Plural, amb el resultat més alt de tot el recompte (53%), s’escapa del desastre.

Tractant-se de mitjans privats, tots haurien de quedar naturalment fora dels condicionants que afecten els mitjans públics… si no fos que tots reben substancioses subvencions públiques que, segons la llei, els obligarien a no discriminar l’opinió de les dones. La següent consideració té una estreta relació amb això.


  • Continua oberta la bretxa entre els mitjans públics i els mitjans privats, però sembla que es redueix a la baixa. És a dir: en aquest últim recompte, també el grup de programes televisius i els radiofònics s’allunyen de la paritat. No es tracta d’una tendència uniforme, per descomptat. Els mitjans públics, especialment obligats per llei, encara obtenen millors resultats que els privats.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, la ràdio pública, tant el Catalunya migdia (44%) com el Catalunya vespre (47%) pugen els seus percentatges de tertulianes respecte de recomptes anteriors i se situen còmodament dins la paritat tècnica. El matí de Catalunya Ràdio (39%) la perd, per un sol punt, després d’haver-hi arribat amb un 40% en tots els recomptes anteriors. És una llàstima que el programa més escoltat de la ràdio pública, i el segon de Catalunya, s’hagi estancat. Caldria, però, un recompte perllongat en el temps per confirmar aquesta dada.

RAC1, la ràdio privada amb més audiència a Catalunya, té un resultat tècnicament paritari en el seu magazín informatiu de cap de setmana, el Via lliure (41%), però també té la dada més baixa entre els programes recomptats, el 28% del No ho sé, el seu informatiu de vespres.

El món a RAC1, que és el programa ensenya de l’emissora, i el més escoltat de Catalunya, continua per sota el terç de tertulianes, amb un 31%. És cert que en els tres recomptes anteriors El món a RAC1 no havia passat del 25%, però amb aquest augment –que no sembla anecdòtic– tampoc no n’hi ha prou, tenint en compte que som a l’any 2019.

Finalment, Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya, en la seva primera temporada en antena obté un resultat idèntic al d’El món a RAC1: un 31%. També està per sota del terç d’opinadores, que per ser un programa nou no promet gaire.

La televisió pública obté dos resultats paritaris (Els matins, amb un 42%, i Més 324, amb un 43%) i un de sorprenentment baix, el de Tot es mou (29%), que baixa 13 punts respecte dels resultats de l’últim recompte. El magazín de vespre de la televisió pública queda així per sota de l’únic programa de la privada, L’Illa de Robinson, del Punt Avui TV, amb un percentatge del 31%, i d’El Debat de La1, de TVE Catalunya, que fa un 33%.


* * *


El resultat d’aquest recompte de la primera quinzena de març de 2019, malgrat alguns petits increments puntuals, és decebedor. Fins i tot en els dies pròxims al 8 de març, quan els temes relacionats amb la situació de la dona assoleixen més protagonisme en l’actualitat, només un dels vint-i-un mitjans recomptats assoleix la paritat real. De la resta, només cinc arriben a la paritat tècnica.

Pel que fa al dia 8 de març, dels 21 mitjans o programes recomptats, 5 es van adherir a la #vagafeminista, 4 no tenien emissió, 7 van dedicar la meitat dels seus espais d’opinió a les dones, 4 no els van dedicar ni la meitat de l’espai… i un (Aquí, amb Josep Cuní) només va convidar homes a la seva tertúlia!

Si queden en evidència els actes de postureig consistents a fingir paritat per un dia, quan la resta de l’any es discrimina l’opinió de les dones, potser és més greu encara –fins i tot des del punt de vista periodístic– no atorgar NI LA MEITAT de l’espai a les protagonistes d’una diada de rellevància mundial. Deixant de banda, naturalment, que també durant la resta de l’any –quan l’opinió de les dones encara es veu menys– som la meitat de la població del món. Ho tenim clar: l’única opció lògica, justa i realista és la paritat real, com a la vida.



No comments:

Post a Comment