PREMSA EN PAPER
Setembre: més d'un 80% d'opinions firmades per homes als diaris en paper
Ara: juliol 21% agost 19% setembre 20%
El Periódico: juliol 15% agost 14% setembre 18%
El Punt Avui: juliol 12% agost 15% setembre 22%
La Vanguardia: juliol 20% agost 19% setembre 17%
Si comptem el total d’articles d’opinió firmats per dones que han aparegut durant el mes de setembre als quatre diaris catalans analitzats, veurem que l’opinió de les dones ocupa el 19% del total de l’espai dedicat a opinió en aquests mitjans, que en reserven per als opinadors homes més del 80%. A les dones els en queda una cinquena part.
Diari per diari, veiem que el diari en paper que més articles d’opinió escrits per dones ha publicat el setembre és El Punt Avui, on són un 22% del total. Tot i ser un percentatge encara molt baix, és el seu resultat més alt del trimestre. Cal tenir en compte que El Punt Avui només va publicar un 12% d’articles firmat per dones el mes de juliol i un 15% el mes d’agost; per tant, en un mes ha augmentat en set punts el nombre d’opinions firmades per dones. No obstant, entre els resultats més “igualitaris” del mes de setembre, veiem que cap dia hi ha menys de 9 homes opinant, mentre que el nombre d’opinadores en un sol dia no ha igualat mai aquesta xifra. És a dir, el nombre màxim de dones no arriba mai al mínim d’homes. Bé, un dia sí: el 29 de setembre El Punt Avui va publicar 15 opinions de dones (màxim històric). Però, quina casualitat, aquell mateix dia també publicava 27 opinions d’homes… igualment, màxim històric. És a dir, l’única manera que les opinions de dones augmentin, és que encara augmentin molt més les d’homes, de manera que mai arribin a tocar-se. I si en tot el setembre no hi ha hagut cap dia amb menys de 9 homes opinant, hem de dir que hi ha hagut dos dies amb només 1 dona, sis dies amb només 2 dones, nou dies amb només 3 dones.
Pel que fa a la resta de premsa escrita, els resultats són encara més descoratjadors. El Periódico ha publicat durant el mes de setembre un 18% d’opinions firmades per dones, un percentatge extremadament baix, però superior al 15% que va publicar el juliol i el 14% del mes d’agost. En nombres absoluts, mai ha inclòs més de 5 opinadores en un sol dia, sempre entre 2 i 5. El Periódico ha publicat cada dia de setembre almenys 11 opinions firmades per homes i almenys dues opinions firmades per dones. Vistos els mínims, anem pels màxims. Màxim d’homes en un sol dia: 20 opinadors; màxim de dones en un sol dia: 5. Cinc! Com a aspecte positiu cal destacar que a la contraportada del diari, ocupada per Gent Corrent, una entrevista extensa que probablement sigui una de les seccions més llegides del diari, aquest mes de setembre un 28% de les persones entrevistades han estat dones.
El diari Ara no ha pujat del 20% d’opinions firmades per dones durant el setembre, a poques centèsimes de diferència del 19% d’agost i del 21% del mes de juliol. Durant tot el mes, el nombre d’articles firmats per dones a l’Ara han oscil·lat entre 2 i 6 per dia (màxim), mentre que el d’homes estava entre 11 i 20 (cap dia menys d’11 homes). Ens costa molt entendre que passi això en un diari jove i progressista. La seva línia editorial explícitament compromesa amb la igualtat de dones i homes no s’aplica la màxima portes endins. En un editorial de finals de juliol de 2016 l’Ara feia públic el compromís d’augmentar el percentatge de dones opinadores. Fins quan caldrà esperar per materialitzar aquest compromís?
La Vanguardia, finalment, assoleix aquest setembre el seu resultat més baix del trimestre: un trist 17% d’articles publicats per dones. Recordem que al juliol en van publicar un 20% i a l’agost, un 19%. Aquest és el diari que deixa més clar que pot prescindir de l’opinió de les dones. De fet, al setembre hi ha hagut quatre dies en què només hi havia UN article firmat per una dona en tota La Vanguardia, i cinc dies en què només n’hi havia DOS. El màxim de dones en un sol dia ha sigut de 7, mentre que pel que fa als articles firmats per homes, cap dia n’hi ha hagut menys de 10… i el màxim ha estat de 26!!! (Aquell dia hi havia 7 dones).
Entre tanta misèria, destacar que el setembre ha desaparegut la minisecció Joc de Dames, que durant l’agost sortia a la secció d’Opinió, una secció reservada només per a dones articulistes, i que semblava desafortunadament titulada per un trobador medieval.
I encara una altra! De les entrevistes de La Contra, a l’última pàgina i per tant probablement les més llegides del diari, durant el mes de setembre un 32% van ser entrevistes a dones. Sembla que, tant a La Vanguardia com a El Periódico, les dones com a notícia són més ben rebudes –periodísticament– que les dones com a emissores d’opinió… tot i que en ambdós casos estan molt lluny encara del que seria demogràficament normal: un 50%.
Podem dir així que els diaris catalans en paper, si més no els de més abast i que es distribueixen en tot l’àmbit territorial, infravaloren i tendeixen a ignorar l’opinió de les dones, per molt que als seus editorials es manifestin contraris a la discriminació i a la desigualtat de gènere. És impossible de justificar amb criteris periodístics o professionals que més del 80% dels articles d’opinió siguin firmats per homes. I això és exactament el que passa, a hores d’ara, als nostres principals diaris en paper. Els demanem, un cop més, que ens expliquin per què.
D’altra banda, i tenint en compte que tots aquests mitjans reben –en diferents graus i conceptes– publicitat i suport per part de l’administració pública, insistim que convindria revisar els criteris d’aquests ajuts, per adequar-los al mandat legal de reflectir la igualtat efectiva de dones i homes. Ens sembla coherent i molt important que no es dediquin més fons públics als mitjans que menystenen l’opinió de les dones.
No comments:
Post a Comment