AMB BONES INTENCIONS NO N’HI HA PROU
L’àmbit menys igualitari és la premsa escrita
Quan el mes de juliol #OnSónLesDones va fer la seva presentació pública, diversos mitjans de comunicació ens van fer arribar o van manifestar públicament la seva intenció d’augmentar la participació de dones als espais d’opinió. El nostre primer recompte, que evidenciava amb dades una situació de flagrant desigualtat, havia estat rebut gairebé amb incredulitat: de veritat les dones opinen tan poc als mitjans?
Dos mesos després, la situació no ha canviat gaire. De fet, ha empitjorat en més mitjans que no pas els que ha millorat. I no és que no arribem a la paritat, no; és que a la majoria dels mitjans no arribem ni al terç i, en premsa escrita, ni a la quarta part. Aquest mes de setembre de 2016, més del 80% dels articles d’opinió que apareixen als diaris catalans en paper són escrits per homes, una xifra similar al que passa amb els diaris digitals. Els homes també estan sobrerepresentats a les tertúlies radiofòniques i televisives més escoltades, si bé en diferent mesura: en els programes emesos en canals públics la presència de dones ronda el 40% i en els dels canals privats, el 20%.
És per tal de documentar aquesta situació de desigualtat i discriminació flagrant que el col·lectiu #OnSónLesDones ha continuat, durant el mes de setembre, el recompte de dones als espais d’opinió de diferents mitjans de comunicació radicats a Catalunya. Tal com es pot seguir pel nostre blog, onsonlesdones.blogspot.com, hem analitzat els quatre principals diaris en paper, tres diaris digitals, cinc programes de ràdio i cinc programes de televisió.
Des d’#OnSónLesDones treballem per fer propostes raonables i viables que ajudin a redreçar aquesta situació. Avui, trobar dones expertes en qualsevol camp del coneixement, disposades a compartir-lo i opinar als mitjans és fàcil, només cal trencar inèrcies. És perfectament possible acabar amb la infrarepresentació de l’opinió de les dones als mitjans i, fent-ho, acabar amb la sobrerepresentació masculina que les dades evidencien. A més d’injusta, aquesta sobrerepresentació amaga a la societat una part de la realitat: l’aportació de les dones al coneixement i al debat social. Les nostres lleis deixen molt clar quina ha de ser, en aquest àmbit, la responsabilitat dels mitjans. En aquest sentit, ens preguntem com és que tants mitjans que reben d’una o altra manera ajuts públics insisteixen a discriminar l’opinió de les dones. També a l’administració, a qui pertoca fer complir les lleis, correspon reflexionar sobre aquest fet i donar-hi resposta.
No comments:
Post a Comment