PREMSA EN PAPER
Entre l’estancament i l’extinció
Ara: juliol 21% agost 19% setembre 20% octubre 19% novembre 22%
El Periódico de Catalunya: juliol 15% agost 14% setembre 18% octubre 17% novembre 19%
El Punt Avui: juliol 12% agost 15% setembre 22% octubre 21% novembre 20%
La Vanguardia: juliol 20% agost 19% setembre 17% octubre 16% novembre 15%
Total d’articles d’opinió firmats per dones respecte del total publicat:
19% (que són 428 de 2.258).
Es tracta d’un percentatge vergonyós, si bé amb diferències entre mitjans, que van del 15% de La Vanguardia, al 22% de l’Ara. El Periódico, amb un 19%, i El Punt Avui, amb un 20%, queden emmig dels dos extrems. Són percentatges que des del setembre han fet pujades i baixades minúscules, que tècnicament reflecteixen una tendència a l’estancament: poques intencions de canvi.
De totes les dades, la més preocupant és la relativa al diari més llegit i més antic de tots quatre: La Vanguardia. Des del mes de juliol, en què tenia un 20% d’opinadores, el percentatge de dones s’ha anat reduint de manera continuada fins al 15% que presenta aquest novembre. Una reducció constant que, si continua així, ens abocaria a l’extinció de les opinadores a La Vanguardia en poc temps. Un temps que, des d’#OnSónLesDones, ens hem permès de calcular:
Si aquest descens continués al mateix ritme (una taxa de decreixement mensual del -6,3%), a les dones només ens quedaria un any d’opinar a La Vanguardia: el novembre de 2017 ja no n’hi hauria CAP. L’opinió de les dones s’hi hauria extingit. Òbviament, això és un pronòstic basat en la projecció que hem fet a partir d’un model de creixement lineal, calculat a partir de la tendència que mostra el diari en els cinc mesos que ha estat recomptat. Una projecció que no volem veure complerta, per descomptat!
Tornant a aquest novembre de 2016, en què a La Vanguardia encara hi ha un 15% d’opinadores, vegem com han anat les coses: s’han publicat als espais d’opinió del diari 612 articles, dels quals només 96 han estat firmats per dones. Observeu que en tots els casos el màxim de dones queda molt per sota del mínim d’homes, i que el màxim d’homes sempre duplica, com a mínim, el de dones.
LA VANGUARDIA, NOVEMBRE
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 1
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 13
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 9
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 23
Mitjana diària d’articles d’opinió 21
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 3
A #OnSónLesDones hem fet recompte també de les entrevistes publicades diàriament a La Contra, una de les seccions més llegides del diari i que es dedica cada dia a una personalitat destacada d’actualitat. Com en mesos anteriors, també aquest novembre el percentatge d’entrevistes a dones a La Contra de La Vanguardia és superior al d’articles d’opinió firmats per dones a les pàgines interiors del diari: un 27%. Sembla que és evident que el mateix diari reconeix a les dones, quan són entrevistades, un interès noticiable superior al que està disposat a atorgar a la seva opinió, si bé encara molt inferior al que reconeix als homes, ja siguin entrevistats o articulistes.
El fet que La Vanguardia sigui el diari més venut i més llegit de Catalunya fa que aquestes dades siguin molt greus. Segons els controls de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), l’any 2015 La Vanguardia tenia una difusió a Catalunya de 129.000 exemplars al dia; segons els controls de l’Estudi General de Mitjans (EGM), aquests exemplars eren llegits per una mitjana diària de 657.000 lectors. Una bona part dels exemplars, per cert, són llegits gratuïtament perquè La Vanguardia es reparteix cada dia massivament en trens, biblioteques, sales d’espera i tota mena de locals públics gràcies a les subscripcions institucionals pagades amb els diners de tots… i de totes.
I ara arribem al fet més escandalós, i és que La Vanguardia, que és el diari que menys opinions de dones publica, i el menys paritari, va rebre l’any 2015 gairebé 6 milions d’euros en concepte de publicitat institucional, entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Com publicava Crític* fa pocs mesos, 3,5 milions d’euros per part de l’Ajuntament de Barcelona i 2,31 milions d’euros per part de la Generalitat. En aquesta quantitat, cal afegir-hi gairebé un milió d’euros més de la Generalitat en concepte de subvencions estructurals per a l’edició en català i en subscripcions de diverses conselleries i organismes públics catalans.
Aquestes dades, publicades a la revista digital Crític els mesos de juliol i setembre passats, confirmen que el Grup Godó, al qual pertanyen La Vanguardia, RAC1 i 8TV, entre d’altres mitjans, és el hòlding mediàtic que va rebre l’any passat més diners de la Generalitat: un total de 6,2 milions d’euros, comptant els ajuts a les seves ràdio i televisió privades i al diari Sport. Per descomptat, La Vanguardia no és pas l’únic mitjà que rep diners públics en publicitat institucional, ajuts estructurals per publicar en català i subscripcions.
També rep ajudes El Periódico, evidentment, com veurem després, i no pas poques. Aquest mes de novembre només un 19% dels articles d’opinió publicats per El Periódico estaven escrits per dones: 105 articles d’un total de 546.
EL PERIÓDICO, NOVEMBRE
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 2
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 11
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 7
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 18
Mitjana diària d’articles d’opinió 18
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 3,5
#OnSónLesDones ha recomptat també les entrevistes de contraportada d’El Periódico, una de les seccions més llegides i que recull, en forma d’entrevista, les opinions d’una personalitat destacada d’actualitat. Tal com passa a La Vanguardia, hi ha un fort contrast entre el percentatge d’entrevistades a la contraportada i el percentatge de dones autores d’articles d’opinió en pàgines interiors del diari, que, en el cas d’El Periódico, és del 50% aquest mes de novembre. També aquí hi ha una contradicció entre l’interès reconegut pel diari a les dones destacades per la seva relació amb temes d’actualitat i el desinterès per la seva opinió escrita, contradicció tan difícil de justificar amb arguments periodístics o de qualsevol altra mena.
El Periódico de Catalunya, amb una distribució que, segons els controls de l’OJD, va ser de 82.000 exemplars el 2015, i amb 513.000 lectors diaris, segons l’EGM per al mateix període, també rep ajuts institucionals copiosos. Crític publicava fa pocs mesos que l’Ajuntament de Barcelona havia destinat, el 2015, 2,6 milions d’euros amb publicitat institucional a El Periódico, i la Generalitat, 3,5 milions més, a part dels 625.000 euros concedits en concepte de subvencions estructurals per a l’edició en català i subscripcions.
A El Punt Avui, el percentatge d’articles firmats per dones als espais d’opinió ha estat aquest mes de novembre del 20%. En xifres absolutes són un total de 496 articles, dels quals 95 han estat firmats per dones. Curiosament, la majoria d’articles firmats per dones no són a la secció d’opinió del diari, ‘Punt de vista’, on es publiquen els articles més extensos i ben situats, sinó que són a les seccions interiors i són molt més breus (sovint són articles de poques línies).
EL PUNT AVUI, NOVEMBRE
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 10
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 6
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 19
Mitjana diària d’articles d’opinió 17
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 3
El Punt Avui és el diari, seguint Crític, que va obtenir l’any passat més ajuts de la Generalitat en subscripcions, que, sumades als ajuts rebuts en subvencions a l’edició en català, van representar un total de 715.000 euros. En publicitat institucional de la Generalitat, El Punt Avui va rebre gairebé 2,5 milions, i l’Ajuntament de Barcelona hi va invertir 189.000 euros més. Segons els controls d’OJD, la difusió d’aquest diari durant el 2015 va ser de 23.306 exemplars diaris, als quals l’EGM atribueix una mitjana de 131.000 lectors.
El diari Ara, finalment, és el mitjà que ha publicat aquest novembre un percentatge més alt d’articles firmats per dones, un encara miserable 22% del total: 127 de 565. Les dades de l’Ara reflecteixen un tímid ascens, que aquest mes ha estat de 3 punts, però durant els últims cinc mesos les petites pujades i baixades han estat constants. L’Ara es va comprometre el mes de juliol a augmentar la presència de les dones als seus espais d’opinió. Encara estem esperant que materialitzi el seu compromís amb fets tangibles.
DIARI ARA, NOVEMBRE
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 1
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 11
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 8
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 23
Mitjana diària d’articles d’opinió 19
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 4
L’Ara, amb una distribució de 14.184 exemplars (OJD, per al 2015), té uns 120.000 lectors diaris (EGM, el mateix període). L’any passat va obtenir de la Generalitat contractes publicitaris per valor de 2,1 milions d’euros, i uns 440.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona, als quals se sumarien –sempre segons publicava Crític aquest estiu– uns 690.000 euros de la Generalitat en subvencions per a l’edició en català i subscripcions.
Tots aquests ajuts i contractes publicitaris que els diaris nacionals en paper reben cada any, d’acord amb les normatives vigents, haurien d’anar condicionats al compliment de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta llei estableix en el seu article 25, entre altres coses, que
els mitjans de comunicació escrita gestionats o subvencionats per les administracions públiques de Catalunya han de (...)
1.c) garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió
1.f) promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva
1.h) reparar el dèficit de coneixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència en els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les institucions públiques
6. Els mitjans de comunicació social de titularitat privada han de garantir el compliment de les mesures de l’apartat 1 i han de promoure les accions necessàries per a fer-les efectives.
#OnSónLesDones vol recordar a tots aquests mitjans que de manera evident menystenen i infrarepresenten l’opinió de les dones que ara mateix estan incomplint la llei. També reclamem al govern de la Generalitat de Catalunya que faci servir tots els instruments al seu abast per garantir-ne el compliment. Reclamem a les nostres institucions que no malbaratin recursos públics –pagats per totes i tots– subvencionant o contractant publicitat als mitjans que incompleixen la llei.
També cal que les empreses i entitats privades que s’anuncien en aquests mitjans –i que, per tant, els proporcionen part dels recursos econòmics per sobreviure– sàpiguen com tracta cadascun dels diaris l’opinió de les dones i fins a quin punt garanteixen o no la igualtat efectiva d’homes i dones. Els anunciants privats són conscients que les dones constitueixen un sector imprescindible dels seus consumidors i, en conseqüència, l’actitud dels mitjans en què s’anuncien pot influir tard o d’hora en la percepció dels seus productes. #OnSónLesDones començarà a fer extensius els informes mensuals a les empreses anunciants de cada mitjà. Alhora, si s’escau, els demanarà que reclamin dels respectius diaris un tractament més respectuós de l’opinió de les dones.
*Articles referenciats:
http://www.elcritic.cat/investigacio/els-grups-godo-i-zeta-concentren-la-meitat-de-la-publicitat-de-ajuntament-de-barcelona-amb-69-milions-11314
http://www.elcritic.cat/investigacio/el-grup-godo-va-acaparar-el-20-de-la-publicitat-institucional-de-la-generalitat-el-2015-mes-de-62-milions-10727
http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=698967
No comments:
Post a Comment