Wednesday, December 21, 2016

Recompte de dones (novembre de 2016) (1/5): RESULTATS DESTACATS I VALORACIÓ

Paritat només a la TV pública, un terç de dones a les ràdios i percentatges vergonyosos de presència de les dones als diaris


Hi ha pocs motius per ser optimistes en aquest recompte d’#OnSónLesDones del mes de novembre. Al marge del fet que TV3, la televisió pública catalana, consolida la paritat “tècnica” del 40%, els mitjans catalans mantenen uns percentatges inacceptables de representació de l’opinió de les dones.

Als programes radiofònics més escoltats, les dones amb prou feines arriben a un terç en debats i tertúlies: la tertúlia d’El Món a RAC1, el programa més escoltat de Catalunya, no arriba al 30%, i la tertúlia d’El Matí de Catalunya Ràdio frena la incorporació de dones, perd la paritat que havia aconseguit el mes d’octubre i queda en un 39%. El Catalunya Vespre, també de Catalunya Ràdio, baixa 8 punts d’una tacada i queda en un 29%, i el Catalunya Migdia assoleix el 37% de dones a la seva tertúlia. Tornant a RAC1, la principal ràdio privada, el magazín de cap de setmana, Via Lliure, es manté a frec d’un terç de tertulianes, amb el 31%.

La dada que podríem destacar dels mitjans radiofònics analitzats aquest mes és que RAC1 i Catalunya Ràdio –privada i pública, respectivament– escurcen distàncies pel que fa a la representació de les dones. Però no es tracta pas d’una dada positiva, perquè es deu a un descens d’opinadores a la ràdio pública. En conjunt, als seus principals espais d’opinió, aquest mes de novembre hi han participat un 35% de dones. A les tertúlies de RAC1, amb una tímida tendència d’ascens, ja en són el 30%.

Les dades dels diaris en paper, d’altra banda, no podrien pas ser més tràgiques: el mitjà que publica més articles d’opinió de dones, l’Ara, amb prou feines arriba al 22%. A la cua hi ha La Vanguardia, el diari més llegit de Catalunya, que aquest mes només ha publicat un 15% d’opinions firmades per dones. El Periódico i El Punt Avui queden a l’entorn d’un 20%, estancats en uns percentatges igualment lamentables.

Pel que fa als diaris digitals, només Catalunya Plural, que aquest mes hem incorporat al recompte, presenta una dada que podem considerar paritària, amb un 41%. Nació Digital s’allunya definitivament de la paritat que havia aconseguit l’agost passat i queda en un trist 30%, per sota del terç. VilaWeb es manté en un encara més trist percentatge del 22%, i El Nacional aconsegueix la xifra més baixa i penosa del conjunt, amb un 7% de dones als espais d’opinió.

Durant aquests últims mesos de recompte, la davallada de La Vanguardia i El Nacional és tan continuada i sostinguda que, fent una projecció dels resultats, es podria pronosticar que l’opinió de les dones no trigarà a extingir-se a les seves pàgines, com mostrarem més avall amb gràfics. Si es confirma la tendència actual, a La Vanguardia desapareixerien les dones el mes de setembre de 2017, i a El Nacional ja no hi escriuria cap dona el mes de maig que ve.

A la televisió, veiem que els principals espais d’opinió de TV3, la televisió pública, consoliden per segon mes consecutiu dades pròximes o superiors al 40%, considerat paritari. Els Matins arriba al 42%, Divendres es manté en un 37% i el Més_324 és el debat més paritari de tots els dels mitjans audiovisuals, amb un 46%, seguint la tendència a l’alça cap a la paritat plena del 50%.

De l’altra televisió pública que emet a Catalunya, TVE, n’hem analitzat per primera vegada l’únic debat en català, El Debat de la 1, i ha resultat ser la prova que mostra que no n’hi ha prou essent una televisió pública per comprometre’s amb la igualtat. Els resultats d’aquest debat no podrien ser pitjors... o sí: un 13% que fa feredat. De les televisions privades, 8TV i El Punt Avui TV, n’hem recomptat dos programes: 8 al Dia i L’Illa de Robinson, respectivament. Hi trobem un 23% i un 21%, en aquest ordre, estancats per sota del quart de representació de dones. En conjunt, la major part dels mitjans audiovisuals catalans de titularitat privada no mostren cap tendència clara que ens indiqui que es mouen per assolir la paritat. I això, malgrat el fet de tenir una llei, la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, de juliol de 2015, que en el seu article 25 obliga els mitjans, tant públics com privats gestionats o subvencionats per les administracions públiques, a garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió

Mitjans privats subvencionats per les administracions públiques? I tant! La pràctica totalitat dels mitjans privats analitzats reben cada any recursos públics abundants, com deixen ben clar les dades que reprodueix aquest informe, procedents de dos exhaustius reportatges d’investigació de la revista Crític*. Aquests recursos públics són o publicitat institucional –el Grup Godó, propietari de La Vanguardia, RAC1 i 8TV, és el que més diners rep– o bé ajuts a la publicació en català i subscripcions. També l’Ajuntament de Barcelona aporta anualment importants quantitats de diners en publicitat institucional a molts d’aquests mitjans. Des d’#OnSónLesDones considerem inacceptable que recursos públics procedents de tots i totes, les persones contribuents del país, vagin a parar a mitjans que no respecten la llei d’igualtat en absolut.

El proppassat mes de novembre, el director del programa més escoltat de la ràdio catalana, El Món a RAC1, Jordi Basté, deia en antena que les dones s’aniran incorporant a les seves tertúlies “a mesura que arribi el moment”, i considerava que “algunes pressions poden ser contraproduents”. Nosaltres considerem que NO es pot demanar a les dones que esperem més. Quan al primer ministre canadenc, Justin Trudeau, li van preguntar l’any passat el motiu per haver confegit un govern paritari, la seva resposta va ser: “Perquè som al 2015.” Doncs això, el 2016 qui va tard són els mitjans poc proclius a representar en els seus programes o pàgines a més del 50% de la població. Si el sentit comú, l’ètica professional o el respecte a la llei no són prou motius per deixar d’infrarepresentar l’opinió de les dones, potser ha arribat el moment que qui distribueix els recursos públics determini les mesures corresponents.

Les dades que presenten els informes mensuals d’#OnSónLesDones, que es poden consultar diàriament al blog onsonlesdones.blogspot.com, haurien de ser tingudes en compte també per les entitats i empreses que anuncien els seus productes i serveis als mitjans catalans. Des d’#OnSónLesDones els farem arribar aquesta informació perquè valorin, a l’hora de triar els mitjans on s’anuncien, quina és l’actitud de cada mitjà pel que fa a la igualtat entre homes i dones, ja que les dones constituïm la meitat del mercat.



*Articles referenciats:
http://www.elcritic.cat/investigacio/els-grups-godo-i-zeta-concentren-la-meitat-de-la-publicitat-de-ajuntament-de-barcelona-amb-69-milions-11314
http://www.elcritic.cat/investigacio/el-grup-godo-va-acaparar-el-20-de-la-publicitat-institucional-de-la-generalitat-el-2015-mes-de-62-milions-10727
http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=698967


No comments:

Post a Comment